L’energia amb què ens reunim, trobada rere trobada, pot canviar, clar que sí, com canvia l’estat físic, no debades ens trobam en temps de refredats. Però les ganes no, les ganes de compartir amb personatge, aquestes no canvien. Traduïdes amb il·lusió, avui es fan patents tot just ens ajuntam. Cinc minuts basten per entendre que no ens trobam, ens retrobam. D’alguna manera es nota i es fa patent. Na Lila somriu, ho farà durant tota la trobada. Supura tranquil·litat.
El palo, el vermut, … fins i tot l’aigua, fan la seva entrada. ”Ei! Que enlloc he llegit que no es pugui beure una copeta …” sentència que s’escolta i que em basta per no apuntar-me a l’aigua.
Està clar que ens uneixen moltes coses. Tot el grup gaudeix del temps que emmarcam en “la jubilació”, tal vegada és la primera, de les coses, que sorgeix. Clar que en pocs minuts resulta que és una jubilació carregada d’activitats, tasques, ocupacions, i alguna que altra obligació
És un plaer compartir com flueixen les converses, una rere l’altra, sempre a la una. Un petit grup, una conversa. Meravella.
Hi ha temps per evocar la tristesa, “la tristesa del moment que ens trobam. Després de tantes lluites…”, que immediatament na Lila s’encarrega d’esvair. “Tenim moltes coses que no teníem: democràcia,…” Resulta un bon moment per compartir algun petit fragment d’història, que vivírem!. És el que dóna l’edat. Experiència, i formar part d’ella, de la història.
Na Lila comparteix breus moments de la seva i alguna anècdota que es mou entre divertida i curiosa. Alguna que la va fer suar; de fet, quan ho conta, tot i que continua somrient, sembla que encara sua.

Arriben els entrants: carpaccio de carxofes, coca de ceba, mix de pernil ibèric i formatge manxec. Impossible no adelitar-se. El premi, si en donàssim, sens dubte és pel carpaccio. Espectacular. La prova perfecta del valor de la simplicitat.
Qualque nom propi, també pren part de la trobada. Algun polític, algun sindicalista i, tal vegada el més curiós, algun professor d’Universitat. Però el que la fa deliciosa, a la trobada, és la familiaritat de na Lila. Conta històries, també n’escolta, narra moments i compartim alguna rialla.
I encara s’encetaran més temes. La docència. Na Lila fa cinc cèntims de la seva etapa de docent i pren importància, en la conversa, el canvi de valor i de valors del que ja en va ser testimoni i que encara continua. Cap on anam? Difícil de respondre. I entre tanta incertesa apareix a la taula una greixonera de llom amb col.

El llom sensacional. El sofregit del llom apoteòsic. Tot plegat un regal del cel.

Pastissos des Pla de Na Tesa, aquests sí, un valor segur, tancaran la carta d’avui.
La trobada la tancaran paraules d’agraïment a qui ens ha reunit, pel bon i divertit moment que hem passat.

[MDR, Mxp, III ’25]

«Moltes gràcies, una trobada meravellosa amb gent encantadora i com sempre el bon fer, gràcies per l’amistat i l’interès!
Abraçada d’una amiga de sempre». (Lila T, PI)

«Un plaer, com sempre. Bon dinar i bona companyia». (Catalina J, SC)

«Reunió deliciosa, dinar esplèndid». (Maria D, Consell)

«No pensé que esta velada resultaría tan sumamente agradable.
Espero repetir encuentros como éste. Gracias!» (Mercedes H, PT)

«Gracias por la invitación y la velada agradable de los invitados. Una abrazo y hasta pronto». (Mariano I, PT)

«Un pic més, gaudint de bona companyia i un grandiós dinar. He conegut tres persones noves. Na Lila, en Mariano i la seva dona Mercè. Completen la reunió na Catalina, na Maria, en Biel cosí i jo mateix. Extraordinari menjar i ambient». (Gaby M, PM)

Vegeu Aproximació a… Lila Thomàs

Vegeu altres “Dinarets amb personatge“