Marratxí és sens dubte l’estació de tren que ha passat per mes vicissituds, malgrat ésser de la primera linea que es va inaugurar l’any 1875.

Fou inaugurada com a estació, però mai va tenir la importància de la des Pont d’Inca, tot el contrari, ja que pel poc trànsit que tenia, per part dels empleats del tren, es considerava com un càstig haver d’ésser el cap d’estació de Marratxí, una estació enmig del camp, sense cap nucli de població a prop, només una diligència que unia Pòrtol i sa Cabaneta amb l’estació, la qual a més de dur el passatge, també transportava el correu. Fins i tot hi havia combois que ni tan sols feien aturada en aquesta estació.

Degut al poc servei que oferia aquesta estació, per part dels Serveis Ferroviaris, es va plantejar suprimir el personal i convertir-la en davallador, cosa que va passar l’any 1965.

Amb la construcció de la urbanització des Figueral, va començar a tenir molt més moviment, que poc a poc va anar creixent, fins el dia d’avui, que s’ha convertir en l’estació terminus d’una linea, que només cobreix Marratxí, tal és la importància que el nostre municipi ha anat agafant. Actualment, Marratxí  és l’únic municipi de Mallorca que té dues estacions -les antigues des Pont d’Inca i Marratxí-, i tres davalladors al Pont d’Inca Nou,al  Polígon de Marratxí i el mes recentment inaugurat, el davallador de Festival Park.

L’estació de Marratxí, ha passat en impòrtancia a la des Pont d’Inca. Si aquesta, als inicis del tren va tenir fins i tot un gran trànsit de mercaderies, ara que aquestes no van a través del tren, ha quedat com a moltes altres: com una estació sense cap personal al seu càrrec. La de Marratxí tampoc no en té,  però té linea directa amb Palma i amb el trens de Manacor i d’Inca, a més a més que té el final -o l’inici- de la línea de metro.

[Miquel Bosch, Mxp, XII ’16]