L’estàtua del Cor de Jesús de l’Ajuntament (1923)

A Paula Baltasar, que d’ençà del primer dia s’ha interessat per aquesta història…

0 a DSCN0049(20) - copia Segurament hi ha poques coses a l’Ajuntament de Marratxí que hagin passat tantes vicissituds i encara es conservin, com aquesta estàtua que data dels anys 20 del segle passat.

Té una història ben curiosa que intentaré fer-vos arribar avui.

Tres són els moments clau en la vida d’aquesta estàtua. Quan l’adquireixen i entronitzen, quan la retiren i quan la tornen entronitzar.

Per a poder entendre bé el motiu d’aquesta història cal que ens facem enfora en el temps i en el lloc. Ens hem de traslladar a Roma, l’any 1900. En aquesta data, any sant per a l’església catòlica, el Papa Lleó XIII “va consagrar tot el gènere humà al Sagrat Cor de Jesús”. Pocs anys després, el 1919, va ésser Espanya la que s’hi va consagrar públicament. I aquest mateix any el rei espanyol, Alfonso XIII, va inaugurar l’enorme monument que es va erigir al ‘Cerro de los Angeles’, del municipi de Getafe -situat al sud de la comunitat de Madrid-, considerat el centre geogràfic de la península Ibèrica. Aquesta estàtua de 9 metres, situada a una alçada de 19, va adquirir trista fama arran del seu afusellament i la seva destrucció, l’any 1936. Fins i tot el govern de la República va canviar el nom del lloc pel de “Cerro Rojo” fins al final de la Guerra, quan es tornà a la toponímia original.

Cor de JesúsDins aquell context de fervor a la imatge i al Cor de Jesús, l’any 1923, el rector de Sant Marçal -aleshores mn.Josep Espases– va proposar a l’Ajuntament, encapçalat pel batle Jaume Bestard Barrera, que compràs una estàtua del Cor de Jesús i l’entronitzàs a la sala de sessions. Tot i que el Ple municipal ho acordà en sessió de 22 de gener, aixímateix hi hagué dos regidors, Ramon Oliver i Bartomeu Mas, que votaren en contra. El mateix Ple també va acordar contractar “una música” per “amenitzar i donar més solemnitat a l’entronització”, que es va dur a terme dia 28 d’aquell mateix mes de gener. Com es veu, hi havia coses que es feien molt ràpidament.

En una altra acta, ja dins 1923, veim que “paguen 112 ptes a Joan Llull per l’estàtua del Cor de Jesús”.

El juny de 1931 ja estàvem en plena República, tot just havien triat batle Miquel Oliver Ramis PELEGRÍ i Joan Perelló era primer tinent de batle. Precisament aquest proposa que “siguin retirats de la sala de sessions l’estàtua del Sagrat Cor de Jesús i el crucifix existents sobre la presidència i el portal de la secretaria respectivament i que se regalin a les monges del convent de sa Cabaneta per a que els custodiïn i venerin al seu gust, ja que en aquest lloc fan, al meu judici, mal aspecte i que en el mateix lloc de la presidència sigui posat un emblema de la República”. El Ple aprova la moció i els objectes religiosos són dipositats a ca ses Monges.

Ca ses MongesEstant en plena guerra incivil, i essent batle Andreu Juan Carrió, el gener de 1939 el Ple aprova que “hom ha d’entronitzar el Cor de Jesús al saló de sessions de la casa consistorial”. I recorden que “el 14 de juny de 1931 fou retirat i entregat a la custòdia de les monges per resolució del ‘nefast’ ajuntament republicà”.

I aquí quedà l’estàtua durant molt d’anys, tota la Postguerra i els primers anys de Democràcia.

D’ençà que la varen retirar del saló de sessions, o més concretament, quan varen fer el nou saló consistorial i dedicaren l’antic a despatx de batlia, han passat alguns anys. De llavors ençà, molts són els llocs que han albergat la famosa estatueta: el despatx de secretaria de batlia, el passadís que travessa de l’antiga casa consistorial a la nova ampliació, la sala de juntes actual on, a les mateixes prestatgeries que hi ha relegada l’enciclopèdia Espasa-Calpe, obsoleta ella, va estar una temporada i el despatx de la Secretària municipal, on encara es troba avui en dia.

La veritat és que, tenint en compte les anades i vengudes que ha tengut aquesta estàtua i el que representa en relació a la història del municipi, no estaria malament que el Consistori li trobàs un lloc concret digne de la seva anecdòtica importància.

[BMM, Mxp, I ’17]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]
(Visited 128 times, 1 visits today)