Al dinar d’avui celebram la presència d’en Pedro, l’elegància és present, de posat i de paraules. Amb el grup que ens hem reunit avui també han vengut la bondat i la serenor, que s’anunciaran en el decurs de la trobada.
A la taula de l’aperitiu, preparada a l’ombra, no hi falten ni els snacks ni les olives coentes ni la conversa. Es comparteix història, de records i de família, d’avantpassats i de coneguts. En Pedro és un prodigi de memòria, ho afirm. El seu relat va acompanyat de noms, llinatges, detalls, cases, parentius… no hi és de demés dir que ens té una mica bocabadats, a alguns més que a altres, tal volta perquè hi ha qui no el coneixíem. Relata i desperta els records d’altri que traspuen somriures de plaer d’haver-los retrobat. Amb arrels portolanes, quasi diria que en Pedro en presumeix. M’arriba orgull de ser del poble, que no és poca cosa.

La conversa continua quan passam al menjador, que ens rep amb la taula esplèndidament parada, una temperatura deliciosa i vistes a la natura que al sostre exterior, perfectament visible, la buguenvíl·lea ha començat a esclatar en flors. Gaudim de coca salada, guacamole i hummus. Parlam de filosofia i de docència, de la necessitat d’educar i alimentar el pensament i el pensament crític. Ens plantejam a qué responen els actuals atacs a la filosofia, en els currículums escolars. En Pedro en parla, sense peresa i amb claretat, retornam a la necessitat d’educar el pensament, de donar l’oportunitat de formar persones
amb criteri. “Has de voler vèncer la peresa intel·lectual” qui s’expressa així és el fill d’en Pedro, mirant a son pare i els dos se somriuen. S’han entès, no hi ha dubte.
La conversa és tranquil·la i en Pedro encara guarda sorpresa. En Pedro és lul·lista, estudiós del sistema filosòfic de Ramon Llull. Lul·lista reconegut amb titulació.
També en feim cinc cèntims, del que significa i del personatge. Em provoca admiració.

La conversa no decau i arriba el plat fort, paella marinera, deliciosa i al seu punt. En gaudim.

I tancarem el dinar amb les postres, postres d’estiu, que ja és a les portes: Gelat i coca de xocolata, casolà tot.
Una reunió quasi perfecta. Quasi, perquè entenc que la perfecció no és d’aquest món. Reunió que tancam amb una consigna: el que vols fer només necessita un principi, començar.

Les opinions dels assistents

«El dia d’avui he tingut l’alegria de tornar a ca’ls meus cosins francesos, quan habitaven a Pòrtol.
Els record amb emoció. Agraeixo que aquest dinar hagi estat a ca’ls parents d’ambdues parts.
He estat acompanyat per gent molt entranyable, família i amics.
Un dinar molt alegre, que m’ha fet evocar temps enrere; per tot lo qual els don a tots moltes de gràcies per la seva presència i acompanyament».
(Pedro R, PO)

«Molt agraït per haver pogut compartir aquest dinar tan agradable, amb una amigable conversa i amb una companyia vertaderament entranyable.
Moltes gràcies».
(Rafael R, PO)

«Moltes gràcies per aquest dinar-trobada amb companyia interessant i agradable.
Amb afecte».
(Maria A.B, PO)

«Un bon dinar per adonar-me caramull que queda per aprendre, personalment parlant».
(Maria D, Consell)

«Ha estat un goig compartir aquesta trobada. Me sap greu que s’acabi.
Moltes gràcies a tots els presents».
(Joan M, PO)

«Ha estat tot un honor i altíssim goig compartir taula amb tan bons amics.
Una abraçada i que no sigui la darrera».
(Pere A, PO)

Vegeu l’entrada Pedro Ramis a Mxp.

Vegeu Aproximació a… Pedro Ramis

Vegeu altres “Dinarets amb personatge“