El primer record de/amb Catalina Canyelles (Pòrtol, 1959) és infantil, es perd dins la foscor del temps. Imaginau-vos… el pati de ca ses Monges -franciscanes- de Pòrtol. Ambdós, disfressats d’algun dels indis, xinesos o negrets que aleshores representaven les races humanes, juntament amb altres nins i nines de les nostres quintades, disposats a anar per carrers i cases de la vila a pidolar pel Domund. I això durant alguns anys. Les fotos en blanc i negre en són testimoni.
De llavors ençà hem fet molt de camí plegats, que durant molts d’anys es limitava a les excursions anuals «del capellà» amb escolans i cantadores de l’església. Més envant, férem part del club parroquial: ‘Activitat Parroquial Juvenil’ li diguérem, amb els recordats Pankràs i Mn.Tòfol.
I un determinat moment, sens haver-ho previst, ens trobam a la mateixa aula dins les classes de Magisteri. I plegats, donam classes de repàs algun estiu. Darrerament, també vàrem coincidir una temporadeta a la coral Veus de Marratxí.
Tot plegat, comporta tota una vida que donaria per escriure, sinó un llibre sencer, almenys alguns capítols ben atapeïts.
Finalment com a logopeda -la seva especialitat- va sortir a Pòrtula al seu moment i avui la duim com a personatge dels nostres ‘Dinarets’.

Del seu TEMPS lliure només explica dues coses: «M’agradaria cantar a una coral i no hi vaig… també m’agradaria fer restauració perquè necessit suport i àmpliació de coneixements, ja tenc una base.»

Sent ADMIRACIÓ «per la gent que és altruista, aquella que dedica el temps i la vida al benestar del altres, com la mare Teresa de Calcuta o Irena Sendler que ajudà els nins del camps del nazis, li deien «L’àngel del gueto de Varsòvia».

El CINEMA li agrada molt, hi va sovint.
Els seus gèneres preferits són els drames i thrillers, més que les comèdies.
Li va agradar molt ‘Els ponts de Madison’, ‘Lost in traslation’ de Sofia Coppola, ‘Cinema Paradiso’… i, una de les darreres, ‘Paràsits’… A part, de les italianes, moltes.
D’actors li agraden molt Robert de Niro, Al Pacino, Michael Keaton, Cillian Murphy, Adrien Brody…
D’actrius: Meryl Streep, Jane Fonda, Scarlett Johansson, Marion Cotillard…

Si pogués triar algun LLOC per néixer, respon sense cap dubte Mallorca i, en concret, «pobles que estassin a propet de Palma; Pòrtol, per exemple, és ideal».
Per viure, diu que també li agradaria per algun lloc d’Itàlia.
I per gaudir, a prop de la mar: «M’agradaria tenir un apartament o una caseta per anar alternant, un poc a Pòrtol, un poc devora la mar».

En relació a l’ART, li agrada la pintura i també l’arquitectura… «M’agrada el Romànic i el Renaixement, les pintures al fresc m’agraden molt i els mosaics».

De MÚSICA li agrada «quasi tot tipus: clàssica, jazz… A vegades pos YouTube i vaig sentint…»
Quant a noms o grups concrets, cita els actuals: Bruce Springsteen, Dire Straits, Mark Knopfler, Van Morrison, Sopa de Cabra, Pau Donés…
D’altra part, les bandes sonores tambe li agraden molt: Ennio Morricone, Hans Zimmer, Ludovico Einaudi…
Recorda una cançó en especial que «cantava ma mare i que a mi m’agradava molt. Era ‘Ansiedad».

Si hagués de quedar sola al món amb alguna PERSONA, bromeja: «uuuuiiii… amb l’Esperit Sant». I aclareix: «realment amb ningú, en aquests moments».

Quant a GASTRONOMIA li agrada molt el menjar mallorquí, «més que cap altre», puntualitza. Tot i que troba que «a Espanya es menja bé i, diferent, però el d’Itàlia també m’agrada».
En plats concrets tria: els escaldums, els caragols, el frit, el tumbet, la porcella…
I dins la cuina se’n desfà. Comenta que li és difícil dir quins plats li surten millor: els escaldums, la greixera d’ous, el frit de freixura…

Feia COL·LECCIÓ de llapis, «en viatjar sempre en duia, de museus, de galeries, del país, però els he anat regalant… m’agraden molt les capses antigues, i com que les restaurava un temps en comprava de caoba, de marqueteria».
A part d’això, replega «moltes coses de revistes, com de viatges; i coses que sortien de viatjar, guies de viatges… i també receptes de cuina».

A l’hora de la LECTURA es decanta per la novel·la en general, però especifica «m’agrada molt la novel·la històrica i també la novel·la negra».
Els títols que més l’atreuen són, sobretot els professionals de la seva especialitat, de psicologia.
D’escriptors que li interessen esmenta García Márquez, Almudena Grandes, Saramago…
I com a poeta es queda amb Salvat Papasseit.

Li agrada VIATJAR: «He fet viatges llarguets, ara no tant, perquè m’enyor, i com si em fes més peresa… He estat per La Índia, Nepal, Tailàndia… he dedicat temps a trescar per Itàlia. Ara igual vaig a Bolívia i hi estaré un temps».

Un RACÓ de Mallorca que li agrada especialment és Alcanada; i també pujar a la Trapa.

Reconeix que el seu principal DEFECTE és que «a vegades som impacient».

No voldria repetir cap EXPERIÈNCIA, però la que li va resultar més impactant va ser «un pic que érem a Nepal, a un hotel, i a la matinada l’habitació es remenava i hi va haver un terratrèmol».

Diu que hi ha coses que no les faria igual, però ESBORRAR «és una cosa més meva, que no cal publicar-ho».

Sobre una gran IL·LUSIÓ diu: «Per exemple, poder viatjar més; però estic bé com estic, no necessit massa coses més».

Creu que el grau més elevat de la seva escala de VALORS és la sinceritat.

Espera dels seus AMICS que «siguin sempre sincers amb mi, que no canviïn. Per part meva els accept com són».

DETESTA especialment que la gent sigui maleducada, i també hipòcrita.

Parlant de RELIGIÓ opina que «la gent que creu en la religió viu o més tranquil·la o més conformada. Si li passa alguna desgràcia té una base religiosa a on recolzar-se». I afegeix: «Jo no som massa religiosa, però crec que som quelcom espiritual; pens que necessites tenir una força».
Del pecat diu que «canvia segons la religió; tot i que hi ha coses bàsiques, com matar, que no són correctes. I no estic d’acord amb la pena de mort, però hi ha llocs que l’apliquen».
Sobre el Més Enllà: «Jo crec que sí, que hi és».
I sobre la mort; «Ufffff, me preocupa. Però més que la mort en si, el sofriment abans de morir».

El seu PARTIT polític ideal seria «un que fos just, que tengués en compte la gent, que fos eficient, democràtic; que aplicàs bé la justícia…»

En qüestió de DONA i/o feminisme creu que encara tenim molt per avançar.

La NATURA «a mi em preocupa. Crec que la gent hauria de ser més conscient de tots els desastres que fan. Per solventar les plaques solars, per exemple, se carreguen garriga, arbres, cultius… és un tema preocupant ara».

La relació amb MARRATXÍ és positiva: «Estic contenta de tornar viure a Pòrtol. Feia 25 anys que vivia a Palma. I també estic contenta de viure a una casa que sempre m’havia agradat molt».

«Bona pregunta aquesta de l’ENTREVISTA -aprova. Hi ha molta gent que m’interessa, però un d’ells seria Neil Armstrong, un dels primers astronautes que va posar peu a la lluna. Li demanaria què va sentir quan va veure la terra des de l’espai».

Per acabar, parlam de la VIDA i el MÓN: «Un no pot estar content sempre, com tampoc pot viure sempre enfadat . A mi me basta estar tranquil·la i feliç de veure que els meus amics i familiars estan bé. I també som agraïda amb tot el que tenc i el que puc fer.
Contenta amb aquest món?… la veritat és que amb tantes guerres, conflictes polítics, contaminacions, desastres nuclears, drames humans… no podem viure al marge de tot això, com si no passàs res o fer res. Malgrat tot això, estic contenta d’haver nascut aquí a Mallorca i en aquest segle».

Mil gràcies, Catalina, fins sempre.

(*) Vegeu l’entrada del seu perfil a Marratxipèdia:

Vegeu ‘Dinaret amb… Catalina Canyelles ’

Vegeu altres “Aproximació a…“

[BMM, Mxp, VII ’25]