Molt abans que Eulàlia Salbanyà (Arenys de Mar, 1955) vengués a habitar-lo, jo ja havia sentit parlar de l’edifici on avui resideix. Una doneta que havia servit a la casa feia anys, he de pensar que abans de la guerra incivil, l’anomenava can Ramis. Posteriorment l’he sentida anomenar com can Fluixà, denominació que, actualment, comparteix amb can Vila, pel llinatge de la família propietària que, de segon cognom és, precisament, Ramis. Sigui com sigui, és un dels grans casals que destaquen al Pont d’Inca.
Eulàlia passà a viure-hi a partir del 1985 i en va fer el seu cau, tant familiar com de feina. La seva tasca de professora de cant, simultanejada amb la tasca de mezzosoprano i directora de cor, l’ha duita a terme, en part, des del nostre municipi. No és poc. La nostra cantant ha actuat, entre d’altres moltes parts, al Liceu barceloní i al Palau de la Música Catalana. Actualment, tot i que jubilada de la seva tasca de professora del Conservatori, continua al front de la formació coral de cambra Ars Antiqua, de Manacor.
Si primer vàrem conèixer la seva filla Ariadna a través de la secció ‘Entre Joves’ de la revista Pòrtula, era més que necessari que li tocàs a ella i, per això, avui la tenim aquí encantats.

Eulàlia es demana què és el TEMPS lliure quan li plantejam aquesta qüestió, i afegeix; «Encara no hi he arribat… Segueixo posant ordre a aquelles coses que calia, com les partitures… Pel demés escolto música o llegeixo, molta cosa referida a l’actual activitat coral. Exclusivament d’oci, m’he fet un hort, faig coses de cuina i, especialment, confecciono confitures, perquè pas gust de fer-ho».

Sobre l’ADMIRACIÓ que pugui sentir per algú ens diu: «De Mallorca, a Baltasar Bibiloni li tinc molta admiració per la seva tasca i la seva generositat; tinc la sort que em compta entre les seves amistats. En Miquel Brunet diu que en Baltasar li inspira respecte; hi estic totalment d’acord perquè ell en té en tot el que fa.
De fora, admiro la gent molt altruista que fa coses per millorar la vida dels altres… com la mare Teresa o l’Oscar Camps. I del camp de la gastronomia, que ens agrada als dos, el xef José Andrés, que agafa els atapins i va a on sigui a donar una mà».

Pel que fa a CINEMA comenta «no soc cinèfila, i veig poques pel·lícules, generalment a la televisió. Amb tot m’agraden molt el tipus de pel·lícules que estan basades en fets reals».
«La primera que em va impressionar a la meva vida fou Hatari, amb uns animals que mostrava que no havia vist mai».
En relació a intèrprets destacats esmenta Ricardo Darín, Robert de Niro i Meryl Streep.

És molt variada quant als LLOCS que triaria: «Per néixer, està bé allà a on vaig néixer, Arenys de Mar. Per viure, a Mallorca s’hi viu molt bé, estem al rovell de l’ou. I per gaudir, en l’aspecte musical, Àustria o Alemanya, llocs a on fan concerts diaris».

D’activitats ARTÍSTIQUES, a part de la Música, l’atreuen la pintura, i també el teatre i la poesia.Però quant a pintar, assegura «de practicar-ho em penso que no, no som capaç de pintar, tot i que m’agrada».

En parlar de MÚSICA comença amb una rialla expressiva… després afirma: «M’agrada tot dins l’entorn de la música clàssica, i m’agrada el jazz. Tinc preferència per la música barroca i per la simfònico-coral del Romanticisme i més envant».
«Darrerament estic molt interessada pels barrocs francesos, com Mondonville. A part, esmentaria Monteverdi, més especialment que d’altres; és un referent».
«La meva referència, pel que fa al cant, sempre fou la mezzo Christa Ludwig. De les cantants actuals destacaria la soprano Nadine Sierra».
«La cançó de la meva vida, el lamento d’Ariadna, de Monteverdi».

Per quedar-se sola al món amb alguna PERSONA, bromeja: «Millor si fos un quartet, per poder anar fent, entre d’altres coses, música».
Ja seriosament admet: «Seria el meu home perquè ens portem bé i no cal anar a cercar res a un altre lloc».

Quant a GASTRONOMIA assegura «a mi m’agrada tot, a part de la cuina tradicional m’agrada molt la innovadora, la cuina experimental».
De plats en concret, diferencia: «De la cuina mallorquina, el tumbet és el numero ‘one’. De la catalana, del meu poble -Arenys- el ‘relleno’ que és un plat de pomes farcides de carn que es menja el dia de Nadal. De cuina d’innovació n’hi ha molts, com els que presenta la cuina de “El Bandarra’ de Palma, del basc Igor Rodríguez».
Cuinar li agrada, i està satisfeta dels plats que fa: «Aquests dies vaig fer escabetx de tonyina que va sortir espectacular. I, de sempre, tots els amics dels meus fills venen a menjar macarrons a ca meva».

D’ESPORT fa gimnàstica «per obligació, en concret Pilates; i camino quan no fa aquesta calor. El basquet m’agradava per tradició familiar, però ara no el segueixo».

Explica que l’única COL·LECCIÓ que té «seria la de partitures. Moltes d’elles les he comprades pel gust de tenir-les, al marge de cantar-les o no».

També ens diu que «vaig ser escolta i el nostre LEMA era ‘sempre a punt’, i encara procuro estar-hi».

Pel que fa a LECTURA «m’agrada molt la novel·la, en general, lectura com a més d’entreteniment. I la poesia, que és de gaudi i més profunda».
«M’interessen sobre tot l’època actual i la segona meitat del segle XX».
«Hi ha un poema que m’agrada molt, molt, que llegeixo i rellegeixo: El pi de Formentor, de Costa i Llobera. És una poesia molt bonica i molt ben escrita».
«D’autors, diria el valencià Joan Fuster, sobre tot amb els seus aforismes».
«De poesia m’agrada molt Carner, també Foix. A part, em costa, pero m’agrada Biel Mesquida».

Li agrada VIATJAR. Ha estat «bàsicament per tot Europa. Ja viatjava amb els pares amb un 600 de color verd. També Turquia i Israel. Havia visitat l’Europa de l’Est abans de la caiguda del mur. També he anat als Estats Units, en concret a Nova York.
Un viatge especial fou el d’Israel. A Jerusalem em va copsar molt la gran diferència de vida que hi havia entre uns i altres, només travessant un carrer. Em va impressionar molt».

A l’hora de triar un RACÓ de Mallorca, quedaria amb «l’interior, el que queda de la Mallorca profunda».

Com a VIRTUT pròpia destaca que «soc molt feinera; es la cosa que més em defineix». Això, juntament amb l’empatia, considera que són els principals trets del seu caràcter.
I voldria excel·lir de paciència, no en el sentit de practicar-la, que ho fa, sinó «la paciència com a contrari d’impacient, que ho soc massa».

Troba que els DEFECTES que pugui tenir «ho haurien de dir els altres».

Si hagués de repetir alguna EXPERIÈNCIA seria «potser haver cantat a llocs ‘especials’ com el Palau o el Liceu».
Quant a alguna experiència impactant afirma que «tenir un fill és una gran experiència. A ca nostra en tenim quatre».

Del record li agradaria ESBORRAR «algun moment de mal geni, que tenia quan era jove».

Els graus més elevats de la seva escala de VALORS són l’honestedat i la justícia.

I precisament, aquests són els que demana a les persones que l’ENVOLTEN: respecte i honestedat.

Pel demés, DETESTA «la gent que va amb el punyal preparat i te’l clava per l’esquena; la gent de dues cares. I en l’àmbit de l’ensenyament, la gent poc curiosa, que no es preocupa per saber i investigar».

En el camp de la RELIGIÓ és manifesta com molta altra gent: «Soc batejada, però no practicant».
«El pecat serien coses mal fetes que van contra l’ésser humà intencionadament, fetes contra una altra persona o contra la societat»
Sobre el Més Enllà també resulta prou entenedora: «Jo, és que no hi crec».
«La mort és l’acabament de la vida. Hi penso i sé que un dia ja no hi seré. Em preocupa patir per morir o donar feina a la família; però el fet de morir, no».
Què diries de Déu? «M’estimo més no contestar això».

El seu PARTIT polític ideal seria «un que pensi més en el benestar de la gent i en la prosperitat de la gent, i en el país, la llengua, el territori i les persones primerament».

Sobre el fet DONA i feminisme opina que «no pot ser d’altra manera. Encara no hem arribat a la igualtat, per tant encara hem de ser feministes i els homes també ho haurien de ser. Penso que, com en altres molts punts, actualment en aquest estam en retrocés».

En relació a la NATURA: «Ens està suportant com pot. Hauríem de distingir entre natura i parc temàtic, que no es converteixi en això. El procés de canvi climàtic tampoc no la beneficia gens. Però, tanmateix, la natura és molt bonica».

L’experiència MARRATXINERA: «Hi visc, tot i que el Pont d’Inca no és Pòrtol ni sa Cabaneta… És un poble que no té entitat de poble, el veig més urbà; és com un extraradi de Ciutat».

Lògicament, li agradaria ENTREVISTAR algú relacionat amb la Música: «Per exemple, William Christie, de ‘Les Arts Florissants’, al qual admiro molt com a músic i investigador. També algun cantant de l’època barroca».

Finalment, té divergències entre la seva VIDA i el MÓN actual: «Del món que m’ha tocat no n’estic satisfeta. És l’època de pau mes llarga, però passen massa coses a la resta del món que resulten negatives: guerres, fam, atac als drets humans, a les dones…
De la meva vida, molt bé. Estic contenta i feliç amb ella».

Eulàlia, marratxinera de sentiment i d’adopció, mil gràcies!

Vegeu ‘Dinaret amb… Eulàlia Salbanyà ’

Vegeu altres “Aproximació a…“

[BMM, Mxp, IX ’25]