La taula de l’aperitiu preparada defora, el temps ho permet, ha sortit el sol i escalfa la mica, tot i que ens situam a l’ombra. Tenim a l’abast els snaks, les olives coentes, el vermut, el palo… i l’aigua.

Es traspua, entre els que assistim, la il·lusió de compartir aquesta estona, entre totes i tots i amb na M. Agnès qui, d’entrada, es limita a somriure i observar. Una diria que analitza, que ens analitza. Es desplega certa admiració per la feina que li hem vist, com a públic, i ella continua somrient. Somrient i analitzant amb la mirada. Ara ja no hi ha dubtes.

Quan passam al menjador, bonic espai sense traves per deixar-nos observar la natura, ens esperen els entrants, avui anam de coques, una de trempó, encara teba i deliciosa, i l’altra una mica més senzilla, però també bona, de ceba confitada.

Na M. Agnès respon, sense cap por, a les nostres curiositats, com inicià essent una nina, el camí del teatre, de la mà de l’escola de teatre de Leona di Marco, aleshores instal·lada al Pont d’Inca i poc temps després es mudaren a Palma, a l’Assistència Palmesana. Parla de na Leona i queda patent que és una dona a la qual admira i adora de llavors ençà. Ens conta com de la mà de na Leona tengué el privilegi d’estudiar i treballar matèries com exercicis de respiració, teatre del moviment, comedia de l’art, que molt més endavant formarien part dels seus estudis superiors a Barcelona. Narra anècdotes com el trimestre que dedicaren a la comèdia de l’art, espectacle improvisat de carrer popular al Renaixement italià. Feien les seves improvisacions a la clastra davant de l’Assistència i el seu públic eren els veïnats, tot i que també s’atreviren a anar, un parell de vegades, a la plaça Major de Palma, amb una gallina i una bala de palla com a actors convidats.

Mos conta que va començar la seva carrera professional a Mallorca, quan encara estudiava a l’Institut del Teatre. Na M. Agnès supura vocació i pau, tal vegada per això, pel grau de vocació, encara camina cap endavant. Sap i parla de les dificultats de la seva professió. Diu que té la sort que el seu company l’animàs a fer passa endavant i tornà cap a Madrid desprès d’aturar més de dos anys quan decidí ser mare i confessa que sap, tot i la duresa que suposa, que ha tingut sort de poder “enganxar” després de l’aturada.

Arriba l’arròs, paella de verdures, mengívol, al seu punt. En gaudim. Na M. Agnès aprofitaper anar una mica més enllà de les observacions primeres i també demana alguna curiositat dels presents. Està còmoda, relaxada, ho mostra la seva rialla.

Tiramisú de postre acompanyat d’una safata de galetes dolces variades i bombons. La conversa es fa familiar, estam a gust, no es pot dissimular. Tant és si ens coneixem molt, una mica o gens, alguna espurna de màgia pren en aquests petits encontres i avui noha estat diferent. ‘Un gust compartir amb tu’, ha estat el clam final quan ens hem acomiadat.

[MDR, Mxp, V ’25]

L’opinio dels assistents

“Sempre m’has arrelat a ser una Marratxinera, membre d’un col·lectiu, d’una terra (de fang, però també de paraula, poesia i teatre) que, malgrat desmembrada, troba maneres de connectar i tenir cura d’un vincle.
Aquest dinar i el replec de trobades que organitzes en són un exemple, d’un valor diví.
Gràcies per aquesta convidada, poder escoltar, descobrir gent nova, saviesa d’experiència; i esper que durin molt de temps i molt gent pugui gaudir d’un petit oasi com el d’avui.
I gràcies per deixar-me formar part, un dia com avui, del teu univers, les teves curolles. Per molts d’anys de bona cuina, conversa i molta alegria.
Amb tota la meva estima”
(Maria Agnès Ll, Madrid)

“Una reunió, dinar, molt especial, la convidada és la meva estimadíssima filla, n’Agnès Llobet (Maria Agnès)”.
(Rafel Ll, Consell)

“Contenta d’haver pogut compartir aquest dinar amb la família Llobet, especialment amb n’Agnès, de la qual som seguidora”.
(Rosa A, SC)

“Gràcies per convidar-me a aquest dinar tan saborós, amb n’Agnès Llobet i la seva família, tan singular i tan fans de l’ofici de la filla”.
(Nati dG, PI)

“Un gran plaer; no deixeu mai de comptar amb mi”.
(Catalina J, SC)

“Sempre inoblidable i avui, a més a més, inoblidable”.
(Maria D, Consell)

Vegeu Aproximació a… Agnès Llobet

Vegeu altres “Dinarets amb personatge“