A l’amic Joan Parets, mestre de la documentació musical a Mallorca
Remenant papers per dins els arxius més a l’abast (el Municipal, els parroquials, el Diocesà, el de can Bordils, el del Regne, el Capitular, el General del Consell de Mallorca (museu Krekovich)… i encara d’altres) et trobes adesiara amb petites sorpreses que alleugereixen i alegren la tasca de recerca. Es tracta de xispes que omplen de color la feina d’investigació, sovint monòtona i feixuga, per molt que t’interessi el tema d’estudi. Altres vegades, però, les descobertes t’arriben per altres camins, a vegades insospitats. Així va passar, per exemple, amb la foto del comte Rossi a Pòrtol i, ara, amb el tema d’avui.
En el cas que ens ocupa, la joia ens surt a camí a través de les indicacions contingudes dins un llibre exce·lent, obra de dos investigadors que, ben per casualitat, el bon amic santamarier Joan Parets i Serra, actual rector de Campanet i voltants i veterà col·laborador de Pòrtula, de la ràdio i de Marratxipèdia, em va fer arribar fa una temporada. Es tracta d’”Agrimensors i plànols parcel·laris a les Illes Balears (1857-1862)”, una intensa i apassionant recopilació duita a terme i estudiada pel mestre Vicenç M. Rosselló Verger, prou conegut per la seva tasca com a geogràf, en aquest cas en connivència amb la historiadora Francesca Rotger i Moyà.
Tot i que el llibré conté materials, descripcions i estudis de diversos municipis –no de tots, per desgràcia de les historiografies locals afectades-, en el nostre cas, lògicament, ens interessa de forma especialíssima l’apartat dedicat a Marratxí.
A partir d’aquí, amb l’equip de Marratxipèdia, vàrem poder aconseguir –ni més ni manco- el que, per ara, esdevé el plànol localitzat més antic del nostre municipi. Debades n’havíem cercat, però no havíem trobat més que retalls parcials –de possessions, per exemple- i ni en l’àrea municipal d’Urbanisme de l ‘Ajuntament ni en l’Arxiu Municipal no hi havia notícia de res semblant. De passada, i gràcies a la bona disposició de l’Instituto Geográfico Nacional de España, amb seu a Madrid, també vàrem poder trobar un plànol –molt més simple i senzill-, del nostre municipi de l’any 1954.
Per als entesos en aquestes qüestions, apuntaré que el plànol de 1858, realitzat per l’equip dirigit pel geòmetra Pedro Moreno y Ramírez, fa 148 x 138 cm. i està en escala numèrica d’ 1/10.000 i en escala gràfica de 2.000 m.
Resulta molt curiós poder ressenyar que a les migrades actes municipals de 1860 –quan era batle Miquel Mariano Simonet– trobam referència als treballs duits a terme per l’equip de Pedro Moreno, en el sentit que l’Ajuntament va trobar que s’havien realitzat per un preu “bastant crescut” consistent en 4’5 reials per quarterada, xifra que aleshores devia ser molt elevada. A la mateixa sessió esmenten que dos agrimensors mallorquins, Miquel Sorà i Antoni Bisquerra, en aquell moment també estaven realitzant feines de medició a diverses finques i possessions marratxineres.
A partir d’aquesta troballa, per tant, comptam amb una nova eina, preciosa i històricament importantíssima, per conèixer el passat del nostre municipi, alhora que resulta molt valuosa pel que suposa d’haver aconseguit –mirau gràcies a quanta gent!- el primer plànol específic de Marratxí, quan només en coneixíem materials cartogràfics dels anys vuitanta del segle XX.
Ja ho sabeu, una veritable joia! Però no serà l’única vegada que en parlem. El plànol -i les notes que l’acompanyen- donen tantes possibilitats que -segur- tornaran sortir en més ocasions.
[Mxp, II ’17]