Home del camp i jornaler

Neix a Pòrtol l’any 1873, fill d’Antoni Canyelles Pol, de can ROSSEIÓ i de Beneta Sastre Serra, de Santa Eugènia.

Va néixer a, i li deien de, can ROSSEIÓ, devora can NEO.

Mor també a Pòrtol l’any 1960.

Es casa l’any 1901 amb Antònia Pujol Porcel, de s’Arracó; allà li deien n’Antonina de s’Escaleta i era germana de 6 més, tots fills de Jaume Pujol Alemany, mariner, i de Maria Porcel Colomar. Antoni i Antonina varen tenir dos fills:
-Antoni = Magdalena
-Jaume = Catalina Dumas

vegeu>>> genealogia gràfica

Vivien a ca s’ARRACONER, que abans era can RETURA, ho varen comprar ells. Feia feina aquí i allà, segons la demanda del moment.

Sabia llegir i escriure, però no sabem on ni amb qui en va aprendre.

Al llarg de la seva vida es va dedicar a diferents acitivats: feia de tonedor per la muntanya, amb el seu germà Joan, així com altres feines del camp; també treia mitjans. Va anar a Cuba i posteriorment sembrava tabac a cas RACONER.

Es destacable que va anar a fer fortuna a Cuba, abans de la guerra, amb el seu germà Joan. Allà tallaven canyes de sucre. No varen tornar amb massa fortuna, però sí amb una pell de serp que havien escorxat per aquelles terres. Feia 22 pams.
També és curiós que els cans que l’envestien no el mossegaven, perque s’encarava amb ells i els obria el barram amb les dues mans… no el varen mossegar mai.
Devers 1923 tota la família va anar a França a posar un restaurant. En varen obrir un i l’esposa, Antònia Pujol, devia cuinar. El fill petit, Jaume, que aleshores tenia 7 anys feia els encàrrecs. Al cap de tres o quatre anys, veient que l’aventura no els resultava com l’havien pensada, tornaren a PO.
No va exercir mai cap càrrec públic ni estava afiliat a cap partit ni organització.
La principal afició que tenia era el tabac, ell mateix el conrava -el solar de devora les cases de cas RACONER estava tot sembrat-, el tallava i el fumava. D’altra part, curiosament, era llegidor.
Era molt alt, 1’90 m com a mínim, de vellet això va fer que caminàs acalat. Molt bon al·lot; bon home com ell mateix. Amb tot, quan calia era maleit, però en haver fet la geniada li espassava i era com si no hagués passat res.

Encara es conserven papers i documents seus.
 La seva esposa, s’ARRACONERA perquè havia nascut en aquest lloc d’Andratx,era neboda -consorte- del seu mateix sogre. La història és ben curiosa i il·lustra sobre de quina manera es varen conéixer un portolà amb una persona nascuda a s’Arracó. Antoni Canyelles Pol era vidu i es va casar per segona vegada amb Francesca Pujol Alemany, de s’Arracó, tia d’Antònia Pujol Porcel. Li deien madò XAROL.
Quan els dos joves es varen enamorar, Antoni Canyelles Sastre anava a s’Arracó, a peu, devers un pic per mes, per festejar n’Antònia Pujol, que era de color roig, de dalt a baix. També era, i ho va ésser tota la vida, molt autoritària, manava i ordenava, i era molt gelosa. No era molt alta, però tenia molt de caràcter, que sempre conservà.
[BMM/Antònia Canyelles Dumas, Mxp XI ’16]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]