.
.
.
.
.
.
Missioner, relacionat amb PO
.
Tradicionalment hom l’ha fet portolà o marratxiner, però no és cert. Va ser el donant, això sí, del solar on varen bastir el convent de les franciscanes de Pòrtol, pertanyent a les terres de can FLOR. En aquesta construcció hi participà tot el poble, fins i tot els nins i nines, ajudant a dur pedres i aigua.
Joan Santandreu va néixer a Puigpunyent el 12 de juny de 1849, fill de Bartomeu Santandreu Coll, nascut a Valldemossa, d’ascèndencia marratxinera, i de Catalina Canyelles Nadal, d’Alaró. Germà de la mestra d’escola que exercí a PO, Jerònia Santandreu.
Va entrar a la Missió i, abans de l’ordenació, entre els 19 i els 21 anys, s’embarca cap a Filipines d’on ja no tornaria. Altres fonts indiquen que passà a Filipines el 1878.
Segons un informe de l’arxiu de la Missió de Palma, el 16 d’abril de 1909, estant a Manila, fa un ampli poder dels seus béns al pare Josep Sabater, superior de la casa de la Missió de Palma, per distribuir el seus bens de Pòrtol i Marratxí.
Passà la seva vida en la formació del clero filipí i ajut als pobres. Va estar a Vigan, Jaro, Nueva Cáceres -on arribà a ser rector- i ja major a Manila, actuant com a rector i assistent de la casa central de Sant Marcel·lí, conseller provincial i vice-visitador de la província.
Segons Barceló “afirma el cronista que su majestad y garrido rostro, aun después de profundos arañazos, resultaba siempre sereno y simpático; su cabeza coronada de cabellos blancos, sus ojos azules… y su dorso siempre enhiesto…” i també que “su talento sin ser brillante era fecundo”. En general se va dedicar a la propagació de la fe.
El consideraven una persona bona, generosa i pràctica.
Mor el 13 de febrer 1926 a Manila, amb 75 anys i 57 de vocació religiosa
Vegeu>> Catalina Santandreu Tous, neboda
Fonts
[Barceló 2004:59]
[BMM/JPS, Mxp, XII ’16][Darrera revisió, II ’17]
Cap comentari.